voi, la mia gioia...

Un dia et pares a pensar i veus que ets feliç, que igualment que hi hagin coses al teu voltant que et treguin de polleguera, continues sent feliç... simple però estrany a la vegada oi? tant simple com quan tu vas arribar i tant estrany com que ara ja no puc viure sense tu, ets el meu somriure, el meu somriure inesperat, perquè vas aparèixer així com així a la meva vida, sense avisar, sense tenir un llarg recorregut a la meva vida... però l'important és que vas aparèixer... i jo ja no m'imagino una vida sense tu.
Necessito parlar amb tu, mirar-te als ulls, saber que et tinc a prop... et necessito.
I al veure't no puc fer altra cosa que somriure, com una nena petita quan l'hi porten un regal... perquè ets el meu regal.
Ets la meva alegria i per això m'has fet tant feliç, des de que et conec sóc immensament feliç.
Ti amo moltto.

Dies saturni, martius.

Caminaré despacio por las aceras y la cuidad entera cruzaré por ti.
Me quedaré dormido frente a la hoguera, que enciendes con tus besos sólo para mi.

Cuidaré cada segundo de tu corazón, me quedo a dormir en tus ojos con la condición de que me quieras luego.
Cuidaré cada segundo de tu corazón, me quedo a vivir en tu vida enredado en tu amor, nadando entre tus dedos.

Me quedaré dormido sobre tu pecho, y tu latido dulce será mi reloj.
Cuidaré nuestro amor, cuidaré la pasión, cuidaré todo lo que intentemos los dos, todo lo que soñemos.

dies veneris, Martius.

Hola, ja hi torno a ser aquí un altre cop, el primer que em vaig fer el vaig acavar abandonant, al final ja no me'n recordava de la contrassenya i he optat per fer-me'n un altre.
Aquest intentaré no abandonar-lo i aniré penjant alguna coseta sempre que el temps i la inspiració em deixin.
Nose perquè però el blog és molt diferent, és més íntim i escrius amb més llibertat...
Aquesta setmana no podré publicar res, estic saturada amb tant de treball... tinc que tenir fet amb dos dies el treball de recerca i em queda molt per fer, ademés la setmana que ve la tinc pleníssima d'exàmens, no tindré ni una estona lliure, també tinc que preparar-me el power point i la presentació oral... pff... No puc més! Que s'acavi ja aquest infern. Penso exprimir fons la última gota de l'estiu i així començar amb força el batxillerat.
Bueno em vaig despedint que això de dormir 4 horetes cada dia arriva un punt que caus pe'l carrer, així que me'n vaig a descanssar.
Il sorriso de la mia vitta.