Un dia et pares a pensar i veus que ets feliç, que igualment que hi hagin coses al teu voltant que et treguin de polleguera, continues sent feliç... simple però estrany a la vegada oi? tant simple com quan tu vas arribar i tant estrany com que ara ja no puc viure sense tu, ets el meu somriure, el meu somriure inesperat, perquè vas aparèixer així com així a la meva vida, sense avisar, sense tenir un llarg recorregut a la meva vida... però l'important és que vas aparèixer... i jo ja no m'imagino una vida sense tu.
Necessito parlar amb tu, mirar-te als ulls, saber que et tinc a prop... et necessito.
I al veure't no puc fer altra cosa que somriure, com una nena petita quan l'hi porten un regal... perquè ets el meu regal.
Ets la meva alegria i per això m'has fet tant feliç, des de que et conec sóc immensament feliç.
Ti amo moltto.
No hay comentarios:
Publicar un comentario